Menu
Som una associació sense ànim de lucre formada per diferents dones relacionades amb el món de la mar, que busca donar visibilitat a les dones de mar de sectors tant diferents com la pesca, l’aqüicultura, la navegació, el submarinisme, la recerca marina, la natació a mar…
La Isabel va néixer i viu a Amposta, però des de ja fa uns anys treballa a l’Ametlla de Mar.
És llicenciada en dret i la seva primera feina va ser a l’Administració de Justícia, durant uns 7 anys com a Secretària Judicial (el que ara se’n diuen Lletrats de l’Administració de Justícia) als Jutjats de 1ª Instància i Instrucció d’Amposta. Posteriorment va exercir durant 17 anys com advocada a un despatx d’advocats d’Amposta.
Actualment, i ja fa 10 anys, és la secretària de la Confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar. Ens explica que mai havia tingut cap feina relacionada amb la mar fins a la feina actual. Va ser una de les fundadores de l’ACDM i la primera cara visible de l’associació.
El poc temps d’oci que té el dedica a fer ioga, que li encanta. Però de totes formes, sempre ha estat una enamorada de la mar i aprofita, sobretot a l’estiu, per anar-hi. La Isabel ens diu que ella és de mar. Sempre ha estat de mar. De petita era de les que anava a la mar i s’hi passava tot el dia a dins l’aigua. Li encanta la sensació d’estar dintre de l’aigua, de submergir-se i desconectar. És com un món de calma i tranquil·litat.
Per l’associació desitja que creixi molt i que siguem moltes sòcies i d’aquesta forma donarem a les dones de la mar la visibilitat que es mereixen. Contràriament al que la gent pot pensar, les dones són un puntal dintre del món de la mar i, per això, han de tenir el protagonisme que es mereixen. Creu que l’ACDM és una eina per donar aquesta visibilitat i aquest protagonisme i, a més, és el canal perfecte per comunicar-nos les unes amb les altres de tots els àmbits de la mar. Som una bona colla.
La Isabel us anima a unir-vos dient “Si ets dona i de la mar, ets de les nostres. T’esperem!”
L’Esperança va néixer a la Illa de Riu, on els seus pares eren colons d’unes terres. Allà hi va estar fins als 5 anys en què van pujar a viure a Sant Jaume d’Enveja, on resideix actualment.
Ella va estudiar a l’escola de la finca fins als 14 anys, que era una escola només per als colonos de la finca. Té uns records immillorables.
Es va dedicar a fer un munt de cursos entre ells de comptabilitat, que li cridava l’atenció, fins que es va casar. Mentre les 2 filles eren petites no treballava i va aprofitar per a fer diversos cursos a Amposta d’informàtica, comptabiitat informatitzada, etc, fins que un dia li van proposar de treballar a Aquadrava, que eren unes piscifactories on va treballar uns anys fins que van fer suspensió de pagaments. El mateix gerent la va proposar per entrar a treballar a la Confraria de Pescadors de la Ràpita, on hi és des de fa 19 anys. La seva feina ara a PescaRàpita és de comercial, d’administrativa, atenció al client, revisió del peix, etc.
Al seu temps lliure li encanta anar en bici, a caminar i a passejar vora la mar. Per ella la mar té un sentit especial ja que li dóna tranquil·litat i pau, i sempre ho ha dut dins perquè ha viscut sempre molt prop del mar.
Es va fer sòcia de l’ACDM perquè al treballar a la confraria ella veia la feina que feien totes aquestes dones que treballen en el món de la pesca i estan a l’ombra. És una de les fundadores de l’ACDM i antiga tresorera. Vol ajudar, estar al costat i visibilitzar la feina de la dona que fa uns anys que estava totalment oblidat. Té la sensació que a dia d’avui hem avançat. Se sent molt orgullosa de formar-ne part i de veure com avancem.
La Mariona va néixer a l´Ametlla de Mar, tot i que va marxar a viure a Tortosa des de ben petita, mantenint sempre els lligams amb el seu poble, la Cala, tal com l´anomenen els caleros i les caleres, on hi té quasi tota la família.
Descendent d´una nissaga familiar de pescadors de més de tres generacions, tant per part paterna com materna: besavis, avis, pare, padrí, tiet i cosins.
Va estudiar Relacions Laborals i Ocupació a la URV de Tarragona. Quan cursava l´últim any del grau, la pandèmia la va enxampar al poble i s´hi va quedar.
Treballa a la Confraria de Pescadors de l´Ametlla de Mar des de fa gairebé 3 anys. També treballa per la OPP Peix Blau Tarragona des de fa uns mesos.
La Mariona diu que li agrada la mar, el seu món i la seva gent, s´hi sento a gust i li fa feliç.
L´associació per a ella és punt de trobada de dones de mar, des d’on es vol donar visibilitat a totes les feines lligades a la mar i alhora donar valor a totes les dones que han dedicat la seva vida a la mar des de terra. Com a sòcia i actual tresorera desitja per l´associació continuar creixent, viure experiències i compartir coneixements, i que cada cop siguem més sòcies que estimem la mar des de tots els seus àmbits.
La Clàudia és nascuda a Segur de Calafell, però des de fa 9 anys viu a Cambrils.
Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona, especialitzant-se en mediació i compliance legal. Aquesta formació la va dur a la seva feina actual com a secretària de la Confraria de Pescadors de Cambrils des del 2017.
És una amant del mar en totes les seves opcions, ja sigui gaudir de les seves vistes, del seu so, la calma i llibertat que aporta. I diu que li encanta ser dins l’aigua, bussejar, sortir en barco i a remar.
Ens explica que fins a dia d’avui l’associació li ha donat l’oportunitat de conèixer altres dones fantàstiques, emprenedores, fortes i enèrgiques. Dones amb les que ha compartit experiències, idees i que l’han omplert de motivació per tirar endavant nous projectes, però també dones amb les que ha gaudit i ha rigut. Per ella aquest és el sentit i el camí a seguir.
Desitja per l’Associació un empoderament de les dones que hi formen part, que siguem coneixedores de totes les que viuen de i per la mar, que ens recolzem i avancem de la mà. Però també creu que tenim la responsabilitat de donar el valor que es mereixen a totes les dones que hi han format part en el passat, que han dedicat la seva vida a la mar i a aplanar el camí de les dones d’avui.
La Carme va néixer i ha viscut sempre a l’Ametlla de Mar. Ella ve de família de moltes generacions de pescadors, tant per part paterna com materna: besavis, avis, pare, fill, tios, etc…
La seva formació és d’administrativa i va treballar molts anys en un despatx d’arquitectura, però al mateix temps ajudava en les tasques administratives de la barca d’arrossegament -i posteriorment tonyinaire- que tenien els seus pares.
Des de fa 21 anys treballa portant la part administrativa i de gestió de pesca de 3 barques tonyinaires d’encerclament: dues espanyoles (van estar fins al 2017 a l’Ametlla) i una del sud de França. Aquestes barques són propietat del Grup Ricardo Fuentes e Hijos, SA, empresa amb seu a Cartagena.
A més de la gestió d’aquestes barques, durant la campanya de pesca de tonyina fa d’intermediària entre les administracions de pesca (Espanya i França principalment) i el grup de barques que venen el seu peix a les granges d’engreix del Grup Fuentes (l’any passat unes 20 en total).
Va ser també durant un temps la primera dona del Cabildo de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.
El nom familiar de la part materna pescadora és Torrevisca, molts d’ells grans pescadors. L’altra branca de la família, la paterna, i també amb molts bons pescadors, s’anomena Panchilleta, així que a ella i a les seves germanes els diuen les Pantxis!
Li agrada la platja a l’estiu i últimament és a l’únic lloc on diu que es pot relaxar per llegir. Però també li agrada, quan pot, caminar vora mar pel camí de ronda.
Desitja que l’associació tingui l’encert i la sort de poder engegar projectes on les dones es sentin atretes i es decideixin a participar. I que alguns d’aquest projectes serveixin per a donar entrada al món laboral a moltes dones que potser ara ho tenen més difícil.
La Carmina viu a Palamós fa 43 anys, i tot i que va marxar a estudiar fora, hi vaig tornar de seguida. La seva vida gira entorn el mar. És filla d’un capità de la marina mercant que també va ser pescador, és neta d’un armador i secretari de la confraria de Pescadors de Palamós, i és germana d’un patró i pescador.
Des de ben jove ja sabia que volia fer alguna formació relacionada amb el mar, va deixar el 3r BUP i va marxar a estudiar tècniques de cultiu aqüícola. A posteriori va fer la part teòrica de pont i màquines dels mòduls del patró polivalent, i sols li faltaria la part de pràctiques a bord de la barca però van arribar els fills i li va ser gairebé impossible. Després s’ha anat formant en tot allò que estigui relacionat amb el mar en tot el possible.
Des de fa uns quants anys lidera una empresa de serveis educatius i culturals molt vinculada amb el món del mar: Tretze Cultura. Treballen a la zona de l’Empordà amb diferents museus, confraries, etc, i part de la seva feina és ajudar a difondre i promoure el món del mar i el món de la pesca sobretot. En paral·lel, des de fa 3 anys és armadora de la barca familiar amb el seu germà: ell surt a pescar i jla Carmina l’ajuda amb el negoci de la barca.
De petita navegava i feia vela igual que els seus germans. Ja de més gran va iniciar-se al món del submarinisme. Però actualment, gaudeix el seu oci d’una forma més relaxada, depenent del que li permet la feina ja sigui sortint en barca, a nedar, a la platja o a caminar pels camins de ronda de Palamós i rodalies. Ens explica que viu molt connectada al mar…de fet viu de cara a mar i això li fa gaudir-lo diàriament.
Un desig per l’associació seria oferir tots els serveis que els estaments públics actualment no estan oferint al jovent, i sobretot a les dones.
Va nèixer a Barcelona el 19 de gener de 1981 i s’ha criat a Barcelona. Va estudiar química, va fer el doctorat fora amb projectes Marie Curie per diferents llocs d’Europa, i ja va tornar cap a Barcelona de nou a fer un postdoc a la UPC en biotecnologia.
La Cristina és armadora des del 2001-2002 en què van fer la barca nova i va començar amb tasques administratives que podia fer a distància. Al 2012 va tornar a Barcelona i el seu pare, que s’acabava de jubilar d’anar a la mar, ja havia engegat el projecte Laplatjeta.net (fundada el 2006), i ella va iniciar les tasques divulgatives i la part de clients directes. És llavors que van començar a fer cistelles de peix, entregues, ensenyar el món de la pesca…El seu objectiu és fer arribar el peix de proximitat de la barca directe al consumidor a través de cistelles i potenciar el coneixement dels productes de la mar i la cultura de mar.
Com és un cul inquiet, en paral·lel dinamitza l’associació Cap A Mar que es va crear de forma complementària per unir gent i esforços.
Abans de ser mare ella practicava surf i algo de kitesurf. Ara que és mare està molt amb el tema del paddlesurf i snorkel . Ens explica que va començar a bussejar però no ha trobat ni el temps ni les ganes de bussejar intensament.
Ella voldria que l’associació fos un punt de trobada per a dones que estimen la mar des de diferents punts de vista, i un punt de suport (uns ànims, una mà amiga per algú que està desubicada). També li agradaria que fos un espai per a compartir projectes no tant locals i fer projectes les unes amb les altres.
Articles sobre ella:
https://elpais.com/cat/2021/03/06/catalunya/1615052666_737965.html
La Flori és nascuda a la Ràpita, on ha viscut sempre. Ve de família de pescadors i és neta, filla, germana, dona i mare de pescadors. Els seus avis materns es dedicaven a les arts menors (tresmall i palangre) i els seus avis paterns a la pesca de l’arrossegament (el seu pare tota la vida, primer amb el seu pare i el seu germà, i després amb els germans de la Flori…han tingut sempre embarcacions pròpies).
Quan tenia 15 anys el seu pare li va dir que podria aprendre a remendar per a reparar els arts de pesca de casa i així ho va fer. Actualment porta 32 anys exercint de remendadora, primer amb l’empresa Germans Cartes Peteres, i actualment està amb l’empresa Xarxes Comí on reparen i confeccionen arts de pesca d’arrossegament.
Es va casar amb un pescador d’arrossegament amb embarcació pròpia, la qual van substituir per una de nova al 2006. Té 2 fills: el gran de 22 també va embarcar amb el seu pare i el seu tiet a la mar, i el petit de 18 anys estudia a l’ECNPC busseig professional hiperbàric. Ja veieu que també són homes de mar!
Té records de la seva infància d’anar al port a esperar veure com entrava a port la barca del seu pare. Després quan es va fer més gran anava sola, i ja quan sabia remendar anava a estones lliures o els caps de setmana a arreglar les xarxes de casa.
Com viu a un poble mariner, a la temporada d’estiu li agrada molt gaudir de la badia. A les seves estones lliures li agrada confeccionar artesanalment bosses de xarxa com a complement de moda.
A través de l’associació li agradaria visualitzar la feina de remendadora i poder obtenir totes una titulació o certificat professional i estar reconegudes al sector de la mar professional.
Desitja que l’associació creixi molt, amb més sòcies aportant el seu granet d’arena amb projectes i noves idees, per apoder avançar en un món amb molts d’oficis diferents que exercim totes tant a la mateixa mar com a terra, però sempre vinculades a la mar.
La Pat Bros té 35 anys, va néixer a Colera però ara viu a la Garrotxa, i actualment és pescadora al Port de la Selva.
Ella és llicenciada en Activitat Física i de l’Esport, guia del Parc Natural del Cap de Creus i actualment combina les tasques de professora d’educació física i de pescadora.
Va començar treballant a la mar amb 16 anys com a instructora de windsurf. Des dels 17 fins als 25 va estar treballant de guia de caiac de mar al Cap de Creus i el riu Fluvià sobretot, i des dels 25 als 33 va estar en un centre de submarinisme d’un càmping a Colera treballant de guia d’snorkel, marinera i guia de rutes de caiac i paddle pel Cap de Creus. Des de llavors ja s’ha dedicat a la pesca artesanal amb l’embarcació San José.
Al seu temps d’oci gaudeix de la mar sempre que pot ja que des dels 12 als 18 va practicar rem amb llagut (o muleta, com diuen a les terres dek sud), fins i tot en competició i al 2008 va fer la primera regata femenina de la Conxa a Donosti…tota una proesa! Sempre que pot fa activitats al mar, sola o en família. Aquest estiu per exemple ha fet una travessa de l’Ametlla de Mar fins a les Cases d’Alcanar amb caiac, ja que com bé diu la Pat, el mar és una teràpia per a ella.
El seu desig seria ampliar l’associació sent més sòcies, així com que es pugui fer xarxa amb dones d’altres comunitats i de la Mediterrània. També voldria que no només sigui una entitat de dones vinculades al món de la pesca, sinó incloure científiques marines, submarinistes, i altres dones que tinguin relació i s’estimin la mar. Hem d’ajuntar-nos i fer pinya!
L’Anna va néixer a Calafell, es va criar a Barcelona però els caps de setmana els passava gaudint de la mar a Segur de Calafell on tenien un apartament i el negoci familiar. Es podria dir que va començar a nedar abans que a caminar…és tota una dona de mar des de ben petita!
És biòloga i tecnòloga d’aliments. Al llarg de la seva vida professional s’ha hagut de desplaçar per feina passant una bona temporada a Palamós on va nèixer el seu fill. Al 2017 fou seleccionada per ser la primera gerent del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava…tot un repte! Durant aquesta època és quan es va fundar l’ACDM impulsada des dels 2 grups d’acció local catalans, per tant, en forma part des dels inicis.
Posteriorment l’Anna va treballar amb una associació que defensa la pesca artesanal, sobretot amb pescadors de Balears, i va formar part dels nous comitès de cogestió pesquera que es van constituir a Catalunya. Per motius familiars ha apartat la seva carrera professional per a dedicar-se als negocis familiars, una empresa de supermercats amb peixateria, així que segueix mantenint el seu vincle amb la mar tot i que d’una altra forma.
El seu temps d’oci sempre està vinculat a la mar, ja sigui passejant per la platja, remant, fent paddle-surf, natació en aigües obertes, immersió lleugera o submarinisme. Des de primera hora del matí que es passa el dia en remull sempre que pot!
Ha viscut l’associació des dels seus inicis i li agradaria que augmentés el número de sòcies per a poder plantejar-nos cercar finançament per a fer nous projectes a través dels quals donar més visibilitat a les dones fent que trobem un forat en aquest món tradicionalment masculí com és la mar.
La Leidy va nèixer a Colòmbia, però ha viscut a Deltebre la meitat de la seva vida. Actualment és la presidenta de l’Associació Catalana de les Dones de la Mar.
De formació és financista (aquí es coneix millor com a economista) però les finances és més l’estudi i l’anàlisi. Va començar la seva vida laboral treballant en una constructora, en obra pública.
Des de fa uns anys la seva trajectòria laboral està lligada a la seva pròpia empresa, CORMAR peixos i mariscs (des de la seva constitució sent-ne part i creixent amb ella).
Està vinculada al sector aqüícola en la producció, procés i comercialització del musclo i l’ostra del Delta de l’Ebre.
Al seu temps lliure entra a la badia amb la seva filla, s’asseuen a les muscleres a veure alguna posta de sol o algun capvespre, i berenen o esmorzen allà. Un luxe!
Desitja que el compromís per unir-nos i compartir vivències personals i professionals ens segueixin enriquint i enfortint.
Sentia que no encaixava i que no seria capaç de representar les dones del sector a través de l’associació, però per sort ha guanyat confiança i està disposada a lluitar pel nostre lloc sense importar en què et dediques dins del sector, sense cap distinció.
La Irene és biòloga de formació, i Doctora en Biodiversitat. Actualment és la gerent de l’Organització de Productors Pesquers Peix Blau de Catalunya (OPP87), formada per pescadors d’encerclament de la província de Girona i Barcelona. Puntualment, com a biòloga, també fa col·laboracions en projectes vinculats amb el sector pesquer i la conservació de la biodiversitat marina, així com activitats de divulgació i educació ambiental.
És nascuda a Girona, però la seva mare tenia família a Llançà, i els seus pares i avis van buscar casa a Colera ja abans de néixer ella, així que des de ben petita, amb les seves germanes ja va crear sense adonar-se’n un vincle molt fort amb el mar, sobretot amb el mar d’Amunt i tota la zona de l’Albera marítima i el Cap de Creus. El seu avi era un apassionat del mar, tenia totes les pel·lícules d’en Jacques Cousteau, i fou qui li va transmetre tota la seva passió i amor al mar. Des de molt petita ja deia que volia ser biòloga, tot i que al principi també deia que volia ser pirata, i també sirena, sempre vivint aventures al mar.
És una persona activa i com a voluntària, és membre de l’Associació Som Mar de Llançà, és un dels membres impulsors del nou Rem Colera, i balla danses de la Polinèsia, lligades completament al mar i a la cultura de les illes del Pacífic.
Ens explica que li agrada tot del mar: “sentir que quan el mires, escoltes el so de les onades i sents la seva olor, ja se’t dibuixa un somriure als llavis; sentir joia i fascinació quan fas snorkel o immersió i quedes encisada per les espècies que vas observant i per la màgia de sentir que ets dins un altre món; sentir la seva brisa quan navegues i veus saltar dofins o peixos voladors; seure vora mar i sentir-te com a casa…”. Per a ella el gran blau és un amic, és qui uneix pobles, dóna de menjar a famílies, ofereix refugi als seus habitants, és font de salut, és vida, ho és tot.
Actualment treballa sobretot en el sector pesquer, i també el científic. Va començar a embarcar-se amb pescadors cap als anys 2002-2003 amb la dificultat que pel fet de ser dona et deien que si els hi portaves mala sort i no pescaven aquell dia, ja no et podries tornar a embarcar mai més amb ells (perquè deien que en general les dones portaven mala sort). Però sortosament sempre van pescar molt i van voler que hi tornés, i ja porta molts anys treballant d’una forma o altre amb el sector, però realment als inicis no va ser gens fàcil. És cert que ara ja tot ha evolucionat i canviat moltíssim, però actualment a la pesca hi ha encara poca representació de les dones, i cal fer més pinya i donar més empenta a les que volen fer sentir la seva veu. Creu que cal fer xarxa entre les dones dels diferents sectors vinculats al mar, o sigui que la creació d’entitats com aquesta associació crec que realment pot ajudar molt a treballar cap a un món amb més igualtat i equilibri per a tothom.
C/ Casanova, 3-5-7 entlo 3a
08011 Barcelona
